Amb motiu de la celebració del mes de l’orgull ens agradaria remarcar la importància del col·lectiu LGTBI+ al món de l’esport i oferir una guia per a la pràctica esportiva inclusiva, lliure i segura d’agressions.
Per posar-nos en context, segons un article de Joaquín Piedra de la Cuadra i Augusto Rembrandt publicat el 2013, el 64,5% de l’alumnat de secundària ha estat testimoni de comportaments homofòbics entre estudiants a les classes d’educació física i un 33% els ha patit en primera persona en alguna ocasió.
A Espanya són moltes les persones que, de forma individual o col·lectiva, han contribuït a la visibilització de les persones LGTBI+ a l’esport així com Jesús Tomillero, àrbitre de futbol cadet, qui després de patir nombrosos insults i vexacions durant un partit per la seva orientació sexual, no va dubtar a denunciar els fets i posar en relleu una situació que passa amb massa freqüència, convertint-se en el primer àrbitre de futbol espanyol a sortir de l’armari (2016).
COM PREVENIR ELS COMPORTAMENTS LGTBIFÒBICS
1-. No pressuposis l’heterosexualitat ni el gènere de les persones que t’envolten: probablement hi ha en el teu entorn alguna persona lesbiana, gai, bisexual o trans. (LGBT).
2.- Evita el llenguatge homòfob i transfòbic. Expressions com «marieta», «bollera», «Travelo» o «homenot» no són inofensives: encara que no tinguin intenció de fer mal, són expressions que resulten violentes per a moltes persones.
3.- Respecta la intimitat de cadascú. Tenim dret a manifestar els nostres desitjos i preferències, però també tenim dret a no fer-ho.
INDICADORS PER A DETECTAR LA LGTBIFÒBIA
1.- Els banys i vestuaris són espais en els quals la divisió per sexes, l’absència de persones adultes i l’exposició corporal per part de l’alumnat davant els seus iguals fan que siguin llocs potencialment perillosos per a qui no respon al gènere o la sexualitat normatius.
2.- El canvi sobtat del vestuari del nen o nena pot ser un dels indicadors claus, així com l’aparició de contusions, ferides o marques que no s’expliquen amb l’activitat esportiva habitual.
3.- L’alumnat insulta cridant «marieta», «Bollera», «Travelo», etc., al personal docent o no docent assetjat. S’imita i ridiculitza la seva forma de parlar o de moure’s.
4.- La família o els adults responsables descriuen negativament, ridiculitzen o menyspreen les expressions, conductes i emocions no normatives de la sexualitat i el gènere del seu fill / a.
PROTOCOL D’INTERVENCIÓ EN CAS DE DETECTAR ACTITUDS LGTBIFÒBIQUES
1.- En cas que algun membre del club o entitat noti algun comportament homofòbic cal notificar-ho als superiors per estar al cas de l’evolució
2.- Investigar i entrevistar als nens i nenes implicats. Tant a les víctimes com a l’assetjador. És important tenir en compte el context familiar.
3.- Actuar en conseqüència. Establir unes pautes de comunicació de la situació i incloure en les activitats continguts que normalitzin la situació i que impliquin tant a víctimes, com a assetjadors, com a famílies.
4.- És imprescindible fer un seguiment de l’evolució d’aquest comportament per identificar si s’estan repetint o si la situació ha quedat resolta. Cal anar amb compte i no perdre detall.
